Mesurar les pèrdues del nucli del transformador és un mètode important per avaluar el rendiment i l'eficiència del transformador. A continuació, es mostren alguns mètodes comuns que s’utilitzen per mesurar les pèrdues del nucli:
- Prova de circuit obert:Aquest és un dels mètodes més utilitzats. En un test de circuit obert, un costat del transformador (normalment el costat secundari) està energitzat mentre que l’altre costat es manté obert. Mesurant la potència d’entrada i no - corrent de càrrega, es poden calcular pèrdues de nucli.
- Prova de curtcircuit:En una prova de curtcircuit, un costat del transformador (normalment el costat primari) s’escurça per generar corrent nominal. En mesurar la potència d’entrada, la tensió i el corrent, es poden calcular les pèrdues del nucli.
- Prova de curtcircuit obert:Aquest mètode combina tant proves de circuit obert com de curtcircuit. Realitzant proves de circuit obert i de curtcircuit a banda i banda, es poden mesurar amb més precisió les pèrdues del nucli del transformador.
- Mètode endarrerit:Utilitzant la diferència entre el corrent de curtcircuit i el corrent nominal del transformador, juntament amb la potència d’entrada i les mesures de tensió, es poden deduir pèrdues del nucli.
- Mètode d’exploració de freqüències:Aquest mètode avalua les pèrdues bàsiques canviant la freqüència d’entrada i mesurant la resposta del transformador per determinar pèrdues a diferents freqüències.
- Mètode d'equilibri tèrmic:Calcular indirectament les pèrdues del nucli mitjançant la mesura dels canvis de temperatura i les pèrdues de calor del transformador.
L’elecció del mètode depèn del disseny i dels requisits específics del transformador. Mesurar amb precisió les pèrdues bàsiques permet l’avaluació del rendiment del transformador i les optimitzacions necessàries per millorar l’eficiència i reduir el malbaratament d’energia.
